El clam social de “No a la militarització i no a la guerra” comença a quallar i fa propostes per a les eleccions europees
Dijous 23 de maig a quarts d’1, davant la Delegación del Ministerio de Defensa, al Portal de la Pau de Barcelona, una cinquantena d’organitzacions ciutadanes han presentat el manifest “No la militarització i no a la guerra. Per una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida”. Ha estat llegit per una desena dels representants de diversos col·lectius i moviments.
A la vigília de l’inici de campanya de les eleccions europees 2024, grans organitzacions, importants coordinadores i desenes d’entitats referents, que apleguen entre totes elles centenars de col·lectius i milers de persones associades, han constatat que:
La història ens ensenya que els moments de militarització sempre són el preludi de la guerra, i per ella fa anys que van preparant el marc de justificació. El 2014, els països de l’OTAN van acordar incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. Des de la UE s’ha impulsat la por a una possible invasió de Rússia a Europa perquè la població doni suport a la seva política de rearmament i militarització. La despresa militar europea del 2023 ha pujat a un total de 374.000 milions €, la segona més gran del món, només per darrere dels Estats Units, i gairebé 4 vegades la de Rússia (100.000 milions €).
La Unió Europea està aplicant una absurda Política de Dissuasió Militar: vol mostrar al seu adversari que disposa de capacitats destructives més grans, que el seu poder és molt superior i que l’adversari ha de desistir d’atacar. Aquesta política suïcida condueix inevitablement a una escalada de tensió, a una carrera armamentista i a una espiral bel·licista.
El 9 de juny se celebraran eleccions europees. És un moment clau, o apostem per impulsar polítiques de pau, distensió i seguretat compartida o acabarem en una escalada militarista. Augmentar la despesa en defensa significa disminuir els recursos per lluitar contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats i l’equitat de gènere, la salut, l’harmonització de salaris o drets de tota la ciutadania.
Per tot això, les organitzacions signants proposen als partits i a les institucions:
Apostar per la distensió que activi el desarmament, obri les portes al diàleg i a la confiança mútua amb l’objectiu de desescalar els conflictes mitjançant la negociació i la cooperació.
Impulsar una política exterior orientada a la pau amb la mediació, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau.
Fomentar espais per elaborar polítiques de pau, defensa civil i de seguretat no armada. Potenciar la reconversió industrial militar en civil.
Promoure activament una pau ambiental amb polítiques clares de descarbonització justes i segures que minimitzin i reparin els danys que afectaran les generacions futures.
Impulsar polítiques que incideixin en la millora de la vida diària de les persones, amb la seva implicació i participació.
A Barcelona, entre les organitzacions que impulsen el manifest cal destacar les més rellevants en la defensa dels drets humans, la cooperació internacional i la pau, com: Lafede.cat, Centre Delàs, Fundipau, NOVACT, UNIPAU, Escola de Cultura de Pau UAB, Desmilitaritzem l’Educació, Justícia i Pau, Dones x Dones, Coalició Catalunya per la Pau, Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU, WILPF, aturemlesguerres.cat… però també d’altres sectors socials com Consell d’Associacions de Barcelona, Ecologistes en Acció Catalunya, Comunitat Palestina, Ca la Dona, Llegat Jaume Botey, Prou Complicitat amb Israel, Federació de Casals de Joves de Catalunya, Campanya per la fi del Comerç d’armes amb Israel, Òminum Cultural, UGT Catalunya, CCOO Catalunya…
De moment, abans de la presentació, ja ha aplegat un centenar d’adhesions d’àmbits socials molt diversos com: Fundació Catalunya Voluntària, ACAT, Comitè Solidaritat Oscar Romero de Barcelona, GOAC, Entrepobles, Cristianisme i Justícia, Grup de Treball de Periodisme de Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya, XES (Xarxa d’Economia Solidària), Procés Constituent o les més recents, com Rebel·lió o Extinció Barcelona, l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial…
En l’àmbit català, entre les entitats que també impulsen el manifest, cal destacar les Coordinadores d’ONG de Girona i de Tarragona, la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya…
En l’estat espanyol destaquen AIPAZ – Asociación Española de Investigación para la Paz, Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo-España, Comisión General Justicia y Paz, Mujeres de Negro contra la Guerra – Madrid, Fundación Cultura de Paz, Movimiento Por la Paz -MPDL, Amigos del Arca de Lanza del Vasto, MOC de València, Coordinadoras d’ONGD (Valenciana, Galega, del Principado de Asturias), Asambleas antimilitaristas de Canarias i de Madrid, Ongi Etorri Errefuxiatuak (Plataforma Social en Defensa del derecho a migrar)…
Informació detallada dels col·lectius impulsors i adherits a www.nomilitarism.eu/catala
En acabar la roda de premsa s’ha dut a terme una acció sorpresa que ha començat amb una simulació dels efectes d’un bombardeig i ha continuat amb la presentació d’una nova petició al Ministerio de Defensa per obtenir una resposta immediata a les propostes que des de fa 18 mesos la campanya arturemlesguerres.cat li està reclamant.
La Delegació de Defensa ha tancat les portes als 4 membres de l’agrupació de l’AutoDefensa Noviolenta (ADN) Portal de la Pau que volien demanar resposta, després de 86 setmanes davant de la Delegación del Ministerio de Defensa esperant una resposta a la Iniciativa per la Pau presentada el novembre de 2022. Al final, la petició només l’ha pogut presentar Martí Olivella i acte seguit ha comunicat que no sortiria del Ministerio de Defensa fins obtenir una resposta. El Delegat del Ministerio ha cridat els Mossos per a desallotjar-lo. Cosa que han fet cap a les 14h, traien-lo en braços. Mentrestant 5 membres més de l’ADN Portal de la Pau s’han encadenat a la reixa de la Delegació alhora que la gent cantàva el Cànon de la Pau.
En la petició demanen:
Que davant la persistent incongruència del Ministerio de Defensa en no voler contestar les propostes de la Iniciativa per la Pau, malgrat el Ministerio de la Presidencia reiteri que la competència i responsabilitat és del Ministerio de Defensa.
Que després de més de 18 mesos que esperem cada dia, cada setmana… davant la Delegación del Ministerio de Defensa a Barcelona una resposta sobre el contingut de la Iniciativa per la Pau i hem estat menystinguts en els nostres drets de petició.
Per la present, comunica que NO ES MOURÀ DE LA DELEGACIÓN DEL MINISTERIO DE DEFENSA A BARCELONA MENTRE NO OBTINGUEM UNA RESPOSTA ESCRITA A LES PROPOSTES DE LA INICIATIVA PER LA PAU.
Com havíem advertit, ens hem vist obligats a fer un acte de desobediència civil noviolenta que respon a L’ESTAT DE NECESSITAT* d’aconseguir una resposta a la petició feta al Gobierno de España, una resposta a la NECESSITAT IMPERIOSA d’interès general dels milions de persones que a Ucraïna, Palestina i arreu del món pateixen la violència directa de la guerra.
Adjuntem en annex la declaració conjunta de les persones que participem en aquesta acció
Acció imperiosa per aturar les guerres
Volem resposta del Gobierno a la Iniciativa per la pau, ara!
*Codi Penal Art. 20.5: desobeir no és delicte si, per evitar un mal propi o aliè, es lesiona un bé jurídic d’una altra persona o s’infringeix un deure, sempre que el mal causat no sigui major que el que es tracti d’evitar.